Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castelao. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castelao. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 d’abril del 2008

De chola a tozuelo

Uns esgrimen peneiras e separan a fariña do farelo. Son porviristas. Outros rabuñan conciencias con actos graves e ton valente. Son porviristas. Fálannos de futuro, de esparexer a mensaxe, de reflexións conxuntas e de accións constantes. Velaquí Castelao en verbas altoaragonesas:

"Ixe mesache saliu d’os míos ricuerdos de ninón estió un compañer d’a escuela, gran enemigo de gatos y capitán riesgoso de toz os boríns. No puedo xublidar como s’arreguía esclatando a tusazos os bientres inflaus d’os cans muertos.

Una begada, o nuestro premazero compañer mos portó debán d’a choza d’una mendiga y mos dizió muito repinchau:

– Ya beyerez quina risera.

Dimpués rancó un troz d’o tellau y se metió dentro d’a caseta. Ascape prenzipiaron a salir, chitaus por una guardiella, os rosigallos de pan y as espigas de trigo, limosnas que a biella mendiga eba acumulau como una forniga en aquer agüerro abondo. Lugo o borín amanexió n'o tellau arreguindo, arreguindo...

Os cutos y as pirinas tenioron fiesta y os mesaches d’a escuela mirábanos con os güellos ubiertos a landa-landa, como qui contempla un sacrilexio. Toz os mesaches mos quedamos quedos, y cuan o borín paró cuenta de que tenébanos l’animo atapiu mos dizió ta amortar os escrupos de conzenzia:

– Total a biella no merca cosa, que li’n dan tot.

Aquer mesache agora ye un señor distinguiu y respetable, dueño de muitos millons, amo de muita chen y de muitos comercios allá n’as Americas.

Quiera o zielo que no torne."

dijous, 22 de novembre del 2007

Queira o Ceo que non retorne

Hai tempo que este fermoso anaco de Cousas tentaba chimpar dende o caixón, pero non o daba feito por mor do medo ao rexeitamento. Ao cabo, Castelao non era catalán, nin vai poder laiarse das eivas desta tradución, nin sequera vai ser quen de lela -son xa moitos anos coa mesma graduación nos lentes. Porén, estou seguro de que sorriría ao vernos lela hoxe, día 21 de novembro, afoutos aínda, e repetindo xuntos ante a lembranza do ditador: "Queira o Ceo que non retorne".

"AQUELL VAILET SORTIT DELS MEUS records d’infant va ser company d’escola, cruel enemic dels gats i temerari capità de tots els trinxeraires. Encara avui sóc incapaç d’oblidar com reia rebentant a cops de roc els ventres bufats dels gossos morts.

Una vegada, el nostre agosarat company va dur-nos a la barraca d’una captaire i ens va dir, intrèpid:

- Ja veureu quin fart de riure.

Tot seguit va desteular un tros del sostre i va ficar-se a dins de la barraca. Ben aviat en van començar a sortir, gitats per una lluerna, els rosegons de pa i les panotxes, almoines que la vella captaire havia bastaixat com una formiga aquella tardor abundosa. Després, el trinxeraire va esclafir a riure des de la teulada...

Els porcs i les gallines van fer festa i els vailets de l’escola ho guaitàvem tot amb ulls esbatanats, talment com aquell que contempla un sacrilegi. Restàrem tots immòbils, i quan el trinxeraire es va adonar que teníem el cor encongit, va dir-nos per apaivagar els nostres escrúpols de consciència:

-Fet i fet, la vella no compra res, que tot li ho donen.

Ara aquell vailet és un senyor distingit i reputat, posseïdor de molts milions i amo de molta gent i molts negocis, enllà, a les Amèriques.

Vulgui el Cel que mai no torni."
a