Tots Sants. Enguany no he anat al cementiri. He preferit, en canvi, fer un homenatge al món dels vius i m'he atipat d'ensaladilla amb embotits, mandonguilles amb sípia i caragols amb botifarra, tot regat amb un rosadet del 2005 que gairebé m'ha convençut d'abocar a l'aigüera el glop de Sangre de Toro que encara tacava el cul de la copa. Els caragols em fitaven apenats, tristíssims, sense cap rastre visible de la tortura macabra a què els havien sotmès. Els caragols deixen de colltorçar-se de dolor, una vegada morts. Retornen, dúctils, a l'estat de placidesa de qui se sap immens en la posteritat del plat, etern en el record dels comensals més sibarites.
a
No sé si Josep Pla, incansable enaltidor de la cultura culinària, compartiria amb mi aquest punt de vista. Sigui com sigui, aquesta tarda, amb una copeta de mistela als peus i apoltronat vora el finestral que s'enfosquia amb el vespre de Barcelona, he degustat, entre d'altres, aquestes paraules de l'empordanès:
a
"21 de març.- En aquest país tenim un costum molt curiós. Quan ens trobem, al carrer, dues persones, cara a cara, no tenim, a penes, res a dir-nos. Però, una vegada acomiadats i fets set o vuit passos, se'ns ocorren tot d'una una sèrie de coses urgents a dir a la persona que hem deixat fa un moment. Llavors, la interpel·lem a grans crits, alçant considerablement la veu, bracejant aparatosament. L'altre ens contesta, és clar, cridant i bracejant amb el mateix ímpetu. Com que mentrestant anem fent via i la separació del nostre interlocutor es va accentuant, la conversa esdevé un guirigall terrible. A la fi, la distància es fa tan llarga que pràcticament és impossible de sentir res. Llavors, hom diu, fent un gran esforç:
- Bé, ja en parlarem...
L'altre respon energumènicament:
- Sí, sí, ja en parlarem...
I, quan ens tornem a trobar, no tenim res a dir-nos."
a
Josep Pla: El quadern gris. Un dietari
a
Josep Pla: El quadern gris. Un dietari
a
Por certo que se hai algún galego entre os lectores, pódelle interesar botarlle un ollo ao bloc galegocatalán "Escriure, llegir i regar el jardí", no cal vai atopar unha pequena pasaxe da estadía de Pla en Vigo, con Cunqueiro e mais Torrente Ballester de anfitrións.
a
