dissabte, 19 d’abril de 2008

Imatge de la soledat

a
Llord, coll avall
el glop i el repicar
constant al cercle
en blanc que m'encatifa
de tedi el pentagrama.

4 comentaris:

Albert Benzekry i Arimon ha dit...

Certament, Pere, la llista de verds seria inacabable, més encara si contem els que hi tenen el cap.
El teu bloc és molt suggerent, l'anirem ullant. D'on et prové aquest paisatgisme literari gallec?

Pere Cotte ha dit...

Monsieur Vilar, us heu adonat que emprant el verb "ullar" us acosteu indefectiblement a l'esmentat paisatgisme? Els gallecs utilitzen "ollar" com a sinònim de "mirar", també. Clavat, idò.

Em fa molta il·lusió retrobar-vos ara que els camps verdegen i els engonals es tenyeixen de perfums jochfloralescos.

Pel que fa a la relació amb Galícia, és tot pur hedonisme (i unes gotes d'amor, ho haig de confessar).

Estaré a l'aguait de com avança la sega,

Pere

42º 52' 46.57" N - 8º 32' 13.27" W ha dit...

Ai!

plaerdemaria ha dit...

Hòstia, Pere,

no hi havia pensat, en Pexegueiro, i és probable i provable que em rondés/ que em rondava per l'animeta, en parlar de la memòria... L'afegiré com a cita, amb el teu permís, a l'encapçalament del poema.

Enviaré postals de guerra a Pere Cotte des dels Masos, quan hi arribi, a poqueta nit.

Bonic, el retrat de la soledat.

Boniques, les coses delicades i sempre en construcció. Com el teu bloc. Com tu.

Petons,

Plaerdemaria